10 de desembre de 2009

Diumenge a Osona

Possiblement el diumenge estigui per Osona per veure com es desenvolupa la jornada de consulta sobre la independència. Com ja he dit, em considero més aviat un espectador davant de tot aquest fenomen. Estic a favor del dret a l'auto-determinació però no sóc independentista i sóc més aviat escèptic sobre el moment i alguns dels promotors de les consultes. Però no nego que el moviment hagi adquirit importància i que tenir a 700,000 persones podent votar sobre la independència és com a mínim interessant. Així que intentaré anar amb la ment oberta i a veure què passa.

Si finalment sóc allà intentaré anar fent actualitzacions del blog amb el que vaig veient i escoltant.

Canviant de tema, recomano decididament l'editorial de Vicent Partal al Vilaweb d'avui. Explica com ahir els tres representats de les principals comunicats musulmanes de Catalunya van emetre un comunicat condemnant el segrest de tres cooperants catalans per part d'al-Qaida:
Les tres grans comunitats musulmanes catalanes van emetre ahir un comunicat conjunt denunciant el segrest de tres cooperants a Mauritània i exigint de no fer servir l'islam d'excusa per a mantenir-los privats de llibertat. Calia un gest així. Perquè els musulmans no tenen la culpa de les coses que fa al-Qaida, però sí una responsabilitat especial en la manera com al-Qaida administra allò que té en comú amb ells.
La resta de l'article: Un gest imprescindible

8 de desembre de 2009

Minarets i periodisme de qualitat

La setmana passada els ciutadans suïssos van aprovar mitjançant referèndum la prohibició que a les mesquites hi hagi minarets. Uns dies més tard Soledad Gallego-Díaz escrivia a El País un article rigorós, explicatiu i ben documentat sobre aquesta votació i tot el que comporta. Entre altres coses apuntava:
La decisión de prohibir la construcción de alminares o minaretes adosados a las mezquitas que se edifiquen en Suiza a partir de ahora es tan disparata como prohibir las columnas jónicas o las chimeneas altas. El alminar es un elemento arquitectónico, como lo es el campanario, el cimborrio o los dinteles en una iglesia cristiana. Y decidir en un referéndum los elementos arquitectónicos y artísticos que pueden tener un templo o lugar religioso es una estupidez, aunque lo decida el 58% de los suizos.

La cuestión es que se trata de una estupidez que oculta un fenómeno ideológico mucho más serio y que no puede, ni debe, dejarse pasar como si fuera algo anecdótico y no un síntoma de un retroceso de las libertades, que nos afecta a todos los europeos de manera sustancial, y por el que deberíamos estar seriamente preocupados.
Avui Empar Moliner ha escrit un article al diari Avui que és senzillament un compendi de banalitats i arguments absurds. No és qüestió d'estar en desacord o no amb ella, és que és una mostra de periodisme de baixíssima qualitat. Sembla que ho hagi fet en broma. Entre altres coses diu:
Entenc els suïssos. Ells no prohibeixen les mesquites. Prohibeixen les mesquites amb minarets. I entenc que uns europeus de tradició cristiana i protestant (no necessàriament religiosos) no vulguin que els seus paisatges de pobles bucòlics amb campanars de pissarra quedin afectats per la proliferació de minarets.
Precisament, en algunes poblacions de la costa es prohibeix que la gent construeixi cases amb teulada de pissarra. Ho trobo molt bé. La pissarra no és adequada als llocs on no neva.
Aquesta setmana l'Avui ha estat venut pel seus actuals propietaris. Fa anys que arrossega pèrdues milionàries. És per diferències com aquesta que sóc lector d'El País i no de l'Avui. Quan hi hagi un diari en català de qualitat el compraré sense cap problema. Mentrestant, a veure si ho entenen d'una vegada: és la qualitat, no la llengua!

7 de desembre de 2009

Baixaran més els preus de l'habitatge o no?

És la pregunta que molta gent es fa des de fa un cert temps. Ha esclatat ja del tot la bombolla immobiliària o encara han de baixar (molt) més els preus? El sentit comú porta a pensar que encara han de baixar més (sembla que els preus han baixat al voltant d'un 10%). Però des de l'inici de la crisi econòmica hem sentit a promotors immobiliaris, economistes i (alguns) polítics dient que això ja estava tocant fons i que la cosa no ha de baixar més. Doncs pel que sembla la tàctica d'espantar a la gent dient que no baixaran més i que són burros per no comprar és només això una tàctica i no està tenint efecte.

Fa uns dies el Catedràtic d'Economia Garcia Montalvo deia:

Según este indicador al ajuste inmobiliario español todavía le queda mucho por recorrer. La burbuja inmobiliaria aumentó hasta 7,7 años completos de renta familiar disponible para comprar una vivienda media. En la actualidad ha retrocedido hasta 6,6, pero está aún muy lejos de la media histórica anterior a la burbuja (en torno a 4 años). En Estados Unidos este indicador ha vuelto a 4 años y se nota cómo el sector inmobiliario comienza a dar síntomas de cierta mejoría.

I avui a una entrevista a Público el professor d'economia Luís Garicano diu:

¿Han descendido lo suficiente los precios de la vivienda en España?

No. Ha sido aún muy reducido comparado con otros lugares con incrementos parecidos a los de España, como el sur de EEUU con caídas superiores al 50%. Existe un exceso de oferta enorme, quizá de 1,5 millones de viviendas, más que en ningún otro país del mundo.

Sobre la tàctica de la por veieu el que diu García Montalvo i, a sota, el vídeo fet pel col·lectiu "Afectados por la hipoteca".

Constructores y promotores se apresuran a asegurar, con el beneplácito del Ministerio de Vivienda, que el ajuste ha acabado. “Es momento para comprar”, nos llevan diciendo desde que comenzó la crisis con unos argumentos u otros, o a veces sin argumentos. Recordemos que el presidente de Martinsa-Fadesa, cuando los signos del declive del sector inmobiliario se acumulaban, auguró una subida “vertiginosa” de los precios de la vivienda en 2009.

Quina vergonya que després d'anys de terrorisme immobiliari es dediquin a intentar enganyar i atemorir a la gent.

6 de desembre de 2009

Sobre les consultes independentistes

El diumenge 13 de Desembre es celebraran consultes sobre la independència de Catalunya a 160 municipis. Ja he comentat en algun altre moment que el debat sobre la independència no està entre les meves principals preocupacions. A més, penso que en aquests moments de crisi el debat social i polític prioritari hauria de ser un altre. No obstant, he de reconèixer que el fenomen de les consultes ha anat guanyant força i no es pot obviar. Així que, com a amant de les cites electorals faré alguns comentaris.

En primer lloc he de dir que em sembla una bona notícia que es pugui votar des dels 16 anys i que puguin fer tots aquells empadronats al municipi (és a dir, els "immigrants" també). Em sembla un encert des d'una òptica democràtic i penso que els organitzadors guanyen legitimitat al fer-ho així. No cal dir que aquestes consultes, i les que vindran, ja són part de la pre-campanya electoral de les autonòmiques catalanes. Només cal fer un cop d'ull als cartells que estan fent Convergència, ERC i Reagrupament. Sobre Convergència s'ha destacat que una part del partit ha acabat fent campanya a favor del Sí (van dir que no farien campanya). Però, algú pensa que es poden permetre deixar via lliure a ERC i Reagrupament a zones com Osona o el Berguedà a uns mesos de les eleccions?

Per últim, el gran tema de les eleccions serà la participació. No hi ha hagut una campanya a favor del No (només Ciutadans s'ha començat a moure cap al final). Considero que fins ara el moviment pro-consultes està sent una victòria de l'independentisme (es presenta com un procés democràtic, de consulta popular, surt, en part, de la societat civil, pressiona als partits a posiconar-se, etc.). Ara bé, si la participació és molt baixa la cosa es pot tòrcer. Serà interessant veure què passa a llocs com Sant Cugat, Roses, Vilanova i la Geltrú o Llinars del Vallés. També serà interessant veure què passa a la comarca d'Osona (sembla que és on més força ha agafat el moviment). Veurem què succeeix diumenge.

(Al mapa, les zones en vermell és on se celebrarà la consulta. El lema VOTA! que presideix el mapa no és un missatge "subliminal" de l'autor del blog)

Propostes

Unes quantes propostes pel cap de setmana/pont.

Un llibre: Safe Area Gorazde. El periodista Joe Sacco narra l'història de Gorazde, ciutat Bòsnia de majoria musulmana, a través del còmic. Una ciutat que durant la guerra que va assolar la ex-Iugoslàvia als anys 90 va estar encerclada durant anys per les forces paramilitars sèrbies.
Una vinyeta: "Derechos adquiridos" de Manel Fontdevila. Sobre la polèmica al voltant de la nova llei contra les descàrregues a internet. Aquesta vinyeta ha estat tan polèmica que l'autor n'ha hagut de fer una altra replicant les acusacions de ser "pro-SGAE". La teniu aquí.
Una pàgina web: www.migracat.cat. Tot tipus d'informació sobre la immigració estrangera a Catalunya. Dades, bibliografia, mapes, etc. Una iniciativa força interessant.

5 de desembre de 2009

Què ha passat a Hondures?

Feia dies que volia escriure sobre Hondures. Volia informar-me bé. No obstant, la cosa és bastant senzilla. Hi va haver un cop d'estat, ara s'ha fet un procés electoral que ha estat una mena de simulacre, els governs de dretes i l'administració Obama han recolzat el simulacre i la Unió Europea i els seus governs l'han legitimat amb el seu silenci. En canvi els governs de Brasil, Xile, Argentina, Venezuela, Bolívia, etc. es neguen a reconèixer el nou govern i legitimar així un cop d'estat.

Només una dada. Les organitzacions polítiques i cíviques que defensen l'ordre democràtic a Hondures van fer una crida a l'abstenció electoral. A les poques hores de tancar-se els comicis l'organisme electoral va emetre un comunicat dient que la participació havia estat "històricament alta". Acte seguit, el departament d'estat nord-americà i tots els mitjans internacionals van destacar aquesta "dada" i la van presentar com la prova que el procés s'havia de donar per vàlid. No obstant, un dia després la comissió electoral va admetre que hi havia "problemes" amb les dades sobre participació. A dia d'avui encara no hi ha una dada oficial sobre la participació registrada a les eleccions. I la participació era la clau de tot plegat...

L'editorial d'El País d'ahir és criminal: "las elecciones presidenciales del domingo (...) se celebraron con normalidad y afluencia de votantes" "El problema lo tienen ahora el presidente brasileño Lula y el propio Zelaya". Normalitat? Però no hi hagut un cop d'estat? No està fora del procés polític el president democràticament escollit del país? El País ha recolzat, via Editorial, la consumació d'un cop d'estat. Que consti en acta. Però és que va fer el mateix amb el cop d'estat contra Chávez al 2002. Sort tenim que internet no deixa que aquestes barbaritats caiguin en l'oblit.

Pd: Sembla una broma però després d'haver escrit allò de "sort tenim que internet...", he estat buscant l'editorial d'El País recolzant el cop d'estat i ja no és accessible. Allà on està enllaçat et diu que la pagina "ha sido borrada". Al final ho he trobat aquí. Increïble.

4 de desembre de 2009

Neteja ètnica

Ahir llegeixo a El País una notícia que diu "Israel revoca la residencia de miles de palestinos en Jerusalén". Una ONG Israeliana ha fet publiques unes dades, del propi ministeri de l'interior israelià, en que surt que al 2008 s'ha retirat la targeta de residència a la ciutat a 4,500 palestins. Resulta que des de 1967 (any de l'ocupació de Jerusalem Est per part d'Israel) fins ara s'havien retirat la targeta a 8,500 palestins. O sigui que el procés s'ha accelerat just en el moment en que se suposava que l'administració Obama estava fent una major pressió sobre el govern israelià. Vaja, tot plegat una presa de pèl.

Justament el mateix dia m'arriba un correu d'un amic que viu a Jerusalem. És un vídeo que ha gravat ell d'una família palestina que ha estat expulsada de casa seva i, el mateix dia, hi han entrat uns colons israelians. La neteja ètnica no té perquè ser un procés brusc i extremadament violent. Pot ser un procés lent i burocràtic. Un degoteig de cases que van perdent els seus habitants. Quan una entitat política vol expulsar d'un territori a uns individus pel seu origen i reemplaçar-los per uns individus d'un altre origen ètnic o religiós, com se li diu? Neteja ètnica. Mireu el vídeo. És una petit testimoni de totes aquelles històries individuals que sumades conformen tot gran procés històric. En aquest cas, el de l'expulsió dels palestins de Jerusalem.

3 de desembre de 2009

Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet

Aquest és el manifest que s'ha fet a corre-cuita contra la iniciativa del govern espanyol de desconectar o censurar administrativament, sense ordre judicial, a aquells que enllacin materials subjectes als drets de propietat intel·lectual. En un dia ha corregut per la xarxa a tota velocitat i sembla que el govern ja està espantat. Rectificaran? La indústria cultural és molt poderosa però hi ha molts potencials votants (sobre tot joves) emprenyats amb aquesta iniciativa.

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que...

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

2 de desembre de 2009

Sobre el diari Público

Una breu però interessant notícia sobre la difusió i el tipus d'audiència del diari Público a Catalunya. Resulta que en els darrers nou mesos aquest diari ha incrementat el nombre de lectors en un 27,7%. Cal dir que les xifres de les que partien no eren gaire elevades (ara té uns 35,000 lectors a Catalunya). Però hi ha algunes dades que m'han semblat remarcables. Resulta que Público ja ha superat als diaris ABC i La Razón a Catalunya, i, que ha fet el mateix amb el diari El Punt a Barcelona. Un altre element a tenir en compte és que és el diari amb els lectors més joves. Un 35% dels seus lectors tenen entre 20 i 34 anys. Finalment, destaca l'alt percentatge de lectors que es defineixen com "catalano-parlants" (un 87%).

Sembla clar que Público ha trobat una determinada audiència a Catalunya i que amb el temps la podria anar ampliant. El perfil és població jove, urbana i amb un nivell d'estudis mig-alt. S'haurà de veure si el diari és capaç de fer front a la combinació de l'actual crisi econòmica amb la de la premsa (que fa més temps que s'arrossega). Fa poc es va saber que havia hagut de despatxar un 15% de la seva plantilla. Seria una bona notícia per l'esquerra espanyola i catalana que el diari s'acabi consolidant.

29 de novembre de 2009

Matar a cop d'informatius

Pot semblar una broma. Fins i tot es pot considerar graciós. Però és bàsicament un escàndol i una mostra d'indignitat humana. El Papa Benet XVI va fer fa un any una visita a diferents països africans i allà va repetir una vegada i una altra que l'església catòlica està en contra de l'ús del preservatiu. Tant fa si és l'únic mitjà per aturar l'epidèmia del SIDA que arrasa la vida de milions de persones del continent. La doctrina és la doctrina. Costi les vides que costi.

Doncs bé, els del canal Intereconomia s'han superat. Han emès a un informatiu una suposada "notícia" sobre com els africans senzillament no estan preparats per utilitzar el preservatiu. Motius: no es fan la manicura, són uns analfabets, fa massa calor, etc. El que deia, donen ganes de riure si no fos perquè aquesta cadena la veu cada vegada més gent i perquè l'església catòlica continua sent una institució enormement influent tant aquí com a l'Àfrica. Mireu el primer minut del vídeo. Insuperable.