Qui mana de veritat?

Ja ho hem vist. Qui mana no són els representants escollits pels ciutadans. Manen els "mercats financers". Els representants del govern han iniciat a la City de Londres un tour per diferents borses internacionals per explicar quins són els plans del govern i generar "confiança" entre els inversors. És a dir, estan donant explicacions i buscant l'aprovació de qui mana de veritat.

Els darrers anys s'ha parlat molt sobre la globalització. S'ha dit que els estats perden capacitat de decisió enfront dels mercats financers internacionals, que la política queda supeditada a l'economia, etc. Crec que aquesta setmana això s'ha pogut comprovar de forma concreta i tangible. Fins ara era una idea més aviat abstracte o que únicament afectava de forma directe als països "no desenvolupats".

Amb això no vull dir que el govern no tingui cap marge de maniobre i que que tots els partits farien exactament el mateix. No és així. Però tot plegat està servint per visualitzar lo aclaparadora que és la victòria del capitalisme financer i lo molt i molt que li queda a l'esquerra per representar una autèntica alternativa. Almenys que serveixi com a cura d'humilitat i com a antídot contra les sovint absurdes baralles dins de l'esquerra.

Economia

No sóc economista. Tampoc ho és el 99% de la població. No obstant, me n'adono de la importància que té l'economia i intento aprendre. Crec que aquesta crisi ens està obligant a tots a fer cursos intensius. Per sort, hi ha gent que en sap molt més i que m'inspira confiança. En aquests moments en què les coses en l'àmbit econòmic i polític s'estan accelerant a Espanya, i en que sembla que ningú sap ben bé cap a on van les coses, convé llegir la opinió d'aquella gent que rarament arriba al públic general.

Aquest article explica els canvis en la política econòmica del govern la darrera setmana i la influència que hi ha tingut les pressions dels mercats financers internacionals. A aquest altre article Vicenç Navarro dóna una altra versió sobre l'allargament de l'edat de jubilació que se'ns proposa amb cada vegada més insistència.

A aquells que els hi vagi la marxa poden llegir les declaracions del dissenyador Adolfo Domínguez: acomiadament lliure, res d'estat del benestar, molts aturats són "unos picaros", etc. Una perla.

Carta al director: Immigració i crisi econòmica

Aquí teniu una carta al director que vaig enviar i que, que jo sàpiga, han publicat a La Vanguardia, Público, El Punt i Estrella Digital. Sóc un fan de l'Estrella Digital. No l'he llegit mai però sempre em publiquen les cartes. No falla. Serà que ningú els hi escriu. Pel que em diuen hi ha molts mitjans locals i comarcals a on passa el mateix. Pobres, no els hi queda més remei que publicar les tonteries que escriu gent com jo.

Inmigración y crisis económica

Ahora que lentamente se van apagando los ecos de la polémica generada alrededor de la intención del ayuntamiento de Vic de negar el empadronamiento a los inmigrantes “sin papeles”, convendría reflexionar sobre una de las consecuencias de dicha polémica. ¿Se han fijado con qué velocidad hemos pasado de hablar de la escasa ética profesional del señor Díaz Ferrán y de los escandalosos sueldos de nuestros banqueros a oír a la derecha más dura gritando que los inmigrantes son los culpables de la escasez de recursos públicos y de lo dura que está siendo la crisis económica para muchos trabajadores?

Hasta el momento había un consenso común alrededor de la idea que esta crisis venía de muy arriba, de la codicia de los grandes centros financieros. Sin embargo, hemos visto como la derecha económica y política del país ha aprovechado el debate para señalar a los inmigrantes como los auténticos culpables de las penurias económicas de la población. Frente a esto, ¿dónde estaban las voces de los sindicatos y partidos políticos afirmando sin complejos algo tan obvio como que tanto trabajadores autóctonos como inmigrantes son víctimas de una crisis económica que les ha caído encima sin merecerlo?

La setmana en 2 minuts

Aquesta setmana Tony Blair ha tornat a fer el que millor sap fer: actuar davant de les càmeres. L'han interrogat a una comissió impulsada per l'actual govern britànic que hauria de servir per aclarir les raons que van impulsar la Gran Bretanya a participar a la guerra de l'Iraq. El resultat ha estat que Blair ha repetit constantment les paraules Al Qaeda i 11 de setembre i els membres de la comissió no s'han atrevit a incidir en les seves contradiccions. Ja se sabia que la comissió era aigualida (no oblidem que l'actual govern també és Laborista) però sembla que fins i tot així hi ha hagut força decepció. Al menys ells tenen una comissió d'investigació.

A Davos s'han sentit alguns pronòstics esfereïdors sobre el futur econòmic d'Espanya. Zapatero considera que ja estem sortint de la crisi però els pronòstics d'alguns economistes van en una altra direcció. Alguns senyalen que Espanya podria seguir els passos de Grècia i entrar en una mena de "coma" econòmic. En tot cas, sembla clar que hi ha dos temes que no es resoldran ràpidament: les altes taxes d'atur i el col·lapse del sector immobiliari (els milers de milions que els bancs van deixar a les immobiliàries i que encara no se sap del tot cert quins efectes tindran en el comptes dels bancs espanyols).

Xavier García Albiol, segon round

Mireu aquest vídeo. És un debat al programa Els Matins de TV3 entre l'inefable Xavier García Albiol (cap del PP a Badalona i punta de llança del discurs anti-immigració d'aquest partit) i Gregorio Belmonte (regidor per ICV-EUiA a Sant Adrià del Besos). Normalment a aquests debats "guanya" amb diferència qui fa un discurs trampós i simplista (Albiol), però s'ha de dir que Belmonte aguanta el tipus amb molta dignitat.

Per emmarcar el moment en que Albiol li diu a la periodista "escolti que jo també tinc sentiments eh!" o quan, preguntat si atacar l'immigració dóna vots, Albiol dubta uns segons i al final diu "doncs a mi no em va malament". Qui tingui estómac per aguantar l'Albiol que el miri, val la pena.

Per cert, Albiol es dedicava a repartir cops de juny quan el PP era arraconat per les protestes contra la guerra d'Iraq. Aquí teniu el vídeo.

¿Dónde está Wally?

Jo estava mirant tranquilament la pàgina web del diari Público quan he vist una foto sobre un saló de moda que es fa aquests dies a Barcelona. Molt bé. Quan ja estava a punt de passar a una altra notícia m'ha cridat l'atenció la cara d'un dels models que surt a la foto. He tornat a mirar i no m'ho podia creure. Joel Joan! Joel Joan rodejat de models internacionals. No puc parar de riure cada vegada que veig la foto. Definitivament aquest tiu no té sentit del ridícul i té un ego inabastable.

Sé que no té res a veure però he de dir que veient i sentint a gent com Joel Joan, Laporta, Uriel Bertran, etc. el debat sobre la independència de Catalunya se'm fa cada dia més pesat. No ho puc evitar.

La setmana en 2 minuts

Aquesta setmana ens hem assabentat que la C.I.A utilitza la fotografia de Gaspar Llamazares per confeccionar els retrats robot de gent com Osama Bin Laden. Un no sap si riure o preguntar-se que fa la C.I.A amb la foto del dirigent d'un partit polític democràtic a la seva base de dades. A Israel el Laborista Barak ha donat l'ordre que el campus universitari Ariel, situat dins d'una de les colònies il·legals de Cisjordània, passi a ser reconegut oficialment com a "centre universitari". Ja hauríem de saber que en realitat educació i racisme van moltes vegades junts.

El partit demòcrata ha perdut l'elecció a senador per Massachusetts. Una plaça que feia dècades que no perdien. Obama ha apuntat que tirarà endavant una reforma a fons del sistema bancari que no permeti que es torni a produir una situació de crisi financera com l'actual. Els principals mitjans de comunicació ja l'han titllat de "populista". Imagino que d'aquí poc diran que, al igual que Chávez al 2002, es mereix un bon cop d'estat que el porti directe a la presó.

L'ajuntament de Vic ha acabat tirant enrere la proposta de no empadronar a la població estrangera sense permís de residència. Al mateix temps gent com Alícia Sánchez Camacho o Xavier Albiol (del PP) han sortir de l'armari i han anunciat que si escassegen els recursos públics es posaran davant de "la gent del carrer" per nega'ls-hi als immigrants. Què valents. Però el resultat de tot plegat ha estat que hem estat un mes sense parlar de la crisi econòmica (la de veritat) i sense sentir a parlar del que fa gent com Díez Ferran (president de la CEOE) o dels sous dels Emilo Botín and company. La dreta econòmica i política pot respirar tranquila.

Des d'Haiti, de primera mà

Aquí teniu una crònica del periodista Fran Sevilla per Ràdio Nacional d'Espanya sobre la situació actual a Haiti. Sembla ser que ni ajuda, ni coordinació, ni res. Molta propaganda, això sí. Jo no sé quina és la situació real però la seva crònica em sembla molt creïble.

Passar gana als Estats Units

Són estadístiques. No és propaganda. Als Estats Units, el centre de l'univers capitalista, es passa gana. I cada vegada més. Llegiu l'article de l'Andreu Espasa:

La situación resulta especialmente dramática en la ciudad de Nueva York. El número de neoyorquinos con problemas para comprar comida se ha incrementado en un 60% desde 2003, hasta llegar a los 3'3 millones. Entre los más perjudicados, se encuentran las personas sin techo y las familias con hijos. Más de la mitad de hogares con niños tienen dificultades para obtener suficiente comida. Uno de cada cinco niños de la ciudad acude a los comedores populares.

Per llegir la resta de l'article aneu al seu blog.

Vic, immigració, Anglada (3)

Del que no hi ha dubte és que si hi ha un guanyador amb tota la polèmica de Vic és Josep Anglada i la seva Plataforma per Catalunya. Aquest partit anti-immigració, que va ser el segon partit més votat a les darreres eleccions municipals de Vic amb quasi un 20% dels vots, es presenta a les eleccions autonòmiques catalanes que es faran el pròxim mes de novembre. I tota aquesta polèmica no li podia anar millor.

Plataforma per Catalunya necessita dues coses de cara a les properes eleccions autonòmiques. Una és donar-se a conèixer arreu de Catalunya i la segona és que el debat electoral tingui en la immigració un dels seus eixos principals. La polèmica de Vic ha posat en el centre del debat mediàtic i polític la qüestió de la immigració, ho ha posat en uns termes molt propicis per a la PxC (més control de la immigració) i ho ha fet des de Vic i amb l'ombra de Plataforma planant darrera de tota la polèmica. Touché. Ni Karl Rove (assessor electoral de Bush) ho podria haver planificat millor.

I Josep Anglada ho sap. Ell mateix deia aquests dies que li estaven fent un regal de Reis extraordinari. Però d'aquí al novembre falten molts mesos, hi ha l'estiu pel mig i veure'm com arriben les diferents forces polítiques a la cita electoral. Ha estat una empenta considerable a les possibilitats electorals de PxC, però la seva entrada o no al parlament s'acabarà de decidir després de l'estiu. Un altre dia explicaré amb més calma perquè ho considero així.